Ben bé es poria excusar
d’anar a Sóller a fer planta!
Jo em pens que aquesta berganta
d’alegria en dóna tanta
com una òliba que canta:
i si un tot sol s’enquantra,
un bon esglai sol pegar.
N’hi pren com un aubardà
qui, de desbuat que està,
dalt sa bístia no s’aguanta.

Som fia d’En Remendons
i de na Bet Llambrinera
mu mare n’és malfenera,
mon pare En Buida-tassons.

Vos viviu i veureu coses
i admirat ne quedareu.
Venturós és el qui creu
i pot rescabalar amb gloses.