Com veig, mirai de ma vida,
que m’he d’apartar de vós,
no bastaran mocadors,
cara de clavell hermós,
per dar-vos la despedida.
En parlar de beure vi,
sempre som es de davant.
A sa feina no ho som tant:
darrere, faç prou seguir.
¿Quantes pedres hi ha en aquest carrer?
Jo les sé comptar molt bé:
N’hi ha una, n’hi ha dues,
n’hi ha tres, n’hi ha quatre,
n’hi ha cinc, n’hi ha sis,
n’hi ha set, n’hi ha vuit, n’hi ha nou.
Per entrar en es carrer Nou
un senyor i una senyora
que pintaven Sant Joan.
Que se giri sa més gran.