En es carrer de la Creu
la cridava i no em sentia.
Garrida, a mi me’n prenia
com el qui cus i no hi veu.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Carrer de la Creu
Artà
82
III
Dissabte, an aquestes hores,
lo meu cor quin estarà!
Pensarà i dirà coses
a un jovenet d’Artà.
¿Te pensaves tornar-hí,
blanca com a flor de lliri?
Debades passes martiri:
qui no hi neix, no hi pot morir.
Dues guerreres plegades
no poden fer bona fi.
Una amb s’altra deuen dir:
-Deixa’l fer, jo el vui per mi-,
i al punt són a bastonades.
Se donen unes uiades
que com que es tirin verí:
s’arribarien a obrir
es cor a ganivetades!