Des que no puc sebre noves,
garrida, de lo meu bé,
m’aconhort veure es fasser
de davant ses cases noves.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Noves
Poble
Campos
Camp Semàntic
Arbres i arbusts (Plantes), Arquitectura rural, Enyorança, Floretes, Passió i enamorament, Soledat, Tristor
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
389
Volum
I
Núm de pàgina
26
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta baix i piadós.
Xineta meva garrida,
quan no te tenc a devora,
lo meu cor de tristor plora;
per viure em manca la vida.
Tradicionari de Mallorca
