Ja sé que t’ets avanat
que jo plor d’enamorada:
veritat que hi som estada,
però no de tu, estimat!
Mal d’esquena fa es segar,
jo ho dic i n’estic neta:
jo tenc una ventureta,
i és que no em puc acalar.
Tira-me’n, si en vols tirar,
que tateix no me mouré:
es coets de can Metler
solen fer es tro dins sa mà.