Un homo, en esser casat,
mai alegria no té,
perque ha d’esser es traginer
de llenya, diners i blat.
Davall aquella figuera
hi he vist un mocarrot:
menja qui menja ses figues
i les muia dins arrop.
Per aquí fas ets entorns,
que dius que no vendràs massa:
ja esperaràs que jo faça
pregaris a Déu que torns.