Un temps jo duia quimeres
de festejar En Rabassó,
i ara no vaig de rabasses,
ni rabasses ni tió.

Ses paraules que m’has dades
són com les flors d’ametler,
que surten dins es gener
i no arriben a paner
ni les se mengen torrades.

En es carrer de la Creu
la cridava i no em sentia.
Garrida, a mi me’n prenia
com el qui cus i no hi veu.