Altres cançons relacionades
Qui es casa per interés,
a viure a pler renuncia.
Val més un punt d’alegria
que una torre de diners.
Sa meva dona primera
les me deixava passar;
sa que tenc és com un ca
que, en tenir malíci’, fa
més d’un pam de sabonera.
Anit dissabte i no ve
s’amor, mal senyal me dóna:
això no és d’una persona
que demostra voler bé.
Tradicionari de Mallorca
