Altres cançons relacionades
Jo sempre n’he tengut tranc
a voler-te massa bé;
creu-me que no mudaré
que ses pedres d’es carrer
i ses teules ragin sang.
Garrida, l’art és gelós
i la somada feixuga:
no em vui casar que no duga
sa dona pa per tots dos.
Si es sol estava esclipsat
sa lluna se perdia,
sa vostra cara, garrida,
seria qui donaria,
en aquest món, claredat.
Tradicionari de Mallorca
