Sa viuda Venga va dir,
com va esser a dins Artà:
-Sa fia n’he de casar;
cap n’hi ha que em ’gradi aquí!
Quan allà enfora sereu,
que amb vós no podré rallar,
per les ones de la mar
un record meu vós rebreu.
A Son Quint ses amitgeres
totes carreguen de pa
i deixen s’espigolar
per com s’estimat hi va
mort i cansat de ses eres.