S’altre vespre somiava,
bona amor, que estava amb vós;
si em dèieu: “Decantau-vós”,
llavò més m’hi arrambava.
Jo pegaria es cops grossos
per dins aquest comellar,
però tenc por de deixar
sa carn, sa pell i ets ossos.
En Miquel Murtó se casa;
una cosa com això!
Ben corrents me’n niré jo
i faré casar es nostro ase.