La senyora Catalina
i el senyor Sebastià:
una rosa a cada galta
i un clavell a cada mà.
–No estigues trista, Tonina!
Ja et devertirà En Joan!
–Jo estic malalta, i deman
per mon mal la medecina.
Ves alerta a ses mars fondes
si no ets bon nedador,
que aqueix clavell de valor
diu que donarà s’amor
an es qui manco en fa comptes.