Vet aquí ses claus de s´hort:
a dins s’hort hi ha un pi;
damunt es pi, una teula;
damunt sa teula, una reura;
damunt es reuró, una mèrlera
que en es coll hi té una perla
i en es bec un falcó.
M’has de dir s’intenció:
anit, ¿ambe qui vols jeure?
De jocs
Artà
Assonant
Fan una rotlada amb un infant enmig. El d’enmig ha d’endevinar amb qui vol jeure el qui pregunta. Si ho endevina; queda franc de tornar fer el joc; si no; recomencen el joc.
Passa envant, descobriràs
terres que mai hauràs vistes,
i les trobaràs tan tristes
que mai t’hi alegraràs.
A vint-i quatre de juny,
férem Pasco i devuit festes.
Es favars treien bon brui
i anaven victoriosos.
Fadrins qui anaven gojosos
i ben entonats;
i parlaven d’estimats
elles amb elles.
Mentres tresquen ses capelles,
com fan els passos,
miraven es bergantassos
d’ui de través.
Lo que les castiga més,
mirar com entren.
N’hi havia més de trenta
assentats en es pleguet.
Es diumenges fan rotlet
en es sermó,
que el pare predicador
prediqui a l’aire;
tateix no l’escolten gaire,
casi casi gens.
-¿Què tal? ¿Com va? ¿Com ho tens?
-I tu, ¿que l’esperes?-
Quant ho són bambes, grosseres!
Quan se pensen dur el món,
és el món que les du a elles!
I el dimoniot qui caça
amb uns filats,
tristràs, tristràs,
com qui fer gambes.
A Aubarca estic desterrat
no senten tocar campanes.
Un mes i dues setmanes
fa que no he festejat