A Capdepera,
una n’hi ha
qui cada dia
va a confessar.
Ella fa veure
que hi va per Déu,
i hi va per veure
s’estimat seu.
Li dóna consol,
li tira polvos
davall es llençol.
Davall es llençol,
li varen trobar
unes beaces
i un aubardà.
No és miracle que tu dugues
rosari d’or, que tant val:
a una mula venal
li posen mil galanures.
Si hi tens gust i vols que torn
a ca teva, com solia,
llavò et diré, vida mia,
es meus pensaments quins són.