Es peix és que fa escopir,
i es vinagre, mala boca;
estimada, vos vui tota,
no teniu que posar-hí.
Com jo veig que es sol se pon
i que ja ha finit es dia!
Ausent de vós, vida mia,
he campat, i Déu sap com.
¿Saps què em va dir En Regalim,
un dia, amb una cançó?
Que “era mal s’estar redó”;
i jo li vaig dir que no:
que era més mal estar prim.