O el sol arrere és tornat,
o és sa lluna que és sortida,
o sou vós, perla garrida,
que llançau la claredat.
Com jo sent aquesta veu
que canta i catiu me té!
Jo som vostro, lo meu bé;
s’entén, si vós me voleu.
A damunt Sant Salvador
me seguí una passada:
hi vaig veure sa donada,
i la Mare de Déu, no.