Margalida, es robiol
que tu em vares enviar,
es temps que el me vaig menjar
en tu sempre vaig pensar,
hermosa cara de sol.
Me pareix un cossiol
de roses damunt l’altar.
I de dins, hi va tenir
un gustet de margalida!
Es temps de sa meva vida
mai he menjat res tan fi.
Casi m’atrevesc a dir
que, un que està per morir,
si n’hi daven un boçí,
li farien cobrar vida.
Ara me pos a cantar
per una cosina germana;
si la cant de bona gana,
En Serra la’m pagarà.
Jesús, que estic de contenta,
que m’ha sortit un partit:
un jove gran i garrit
que sa cara li riu sempre.