Pega fort a s’espadella,
i ses Boves li cauran,
i ets enamorats diran:
Quina és ella! quina és ella!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Artà
Camp Semàntic
Construccions rurals, Festeig, Humor i comicitat, Malvolença, Passió i enamorament, Plantes, Relacions de parella
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
3182
Volum
I
Núm de pàgina
188
Interpretació
Les espadelles són peces de fusta que es posen damunt les bigues dels molins; subjectes per les cuixeres.
Sembla que volen gastar una broma als enamorats que festegen dins el molí; per això volen fer remoure l’espadella; perquè remeni les plantes que hi ha i caiguin damunt ells.
Altres cançons relacionades
Tants de dies ha estat trist
que es meu cor du l’enyorança;
i ara sa meva venjança
serà dir que et desprecii.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Diumenge, encara que ploga,
me’n tenc d’anar a Llucmajor;
si no puc veure s’amor,
faré visita an es sogre.
Tradicionari de Mallorca
