Tiririt, tiriret. En Bartomeuet quan serà grandet ’nirà a festejar i s’al•lota li traurà, per seure, un banquet.
De jocs
Llucmajor
Assonant
Fan la “e” sempre tancada al final d’aquests versos.
Feta sense pietat! ¿Com ets tan mala de moure? Com pas, ¿que no sents es coure que va i ve per dins Ciutat?
Dos qui miren, dos qui escolten, quatre qui fan es llit i un tot sol que se colga. Un ca.
A Ciutat hi ha mossons qui molta talent pateixen i en veure carn acudeixen com a guardes de voltons.
