Dins s’aujub de Son Homar
hi caigué una joveneta;
ja l’hi deia sa planeta,
que s’hi havia de negar.
Tenc sa vista que em fa mal
de mirar dins sa badia.
Oh, Joan! Da’m alegria!
Dóna remei a mon mal!
Voltros sou qui d’es meu cor
tots en volen un llegat,
i jo, trist i malanat,
cames tortes, malforjat.
Tots es qui m’heu escoltat
sou més ases que no jo.