Ja no hi ha cosa més trista
que sa presó, p’es fadrins:
es cavalls tornen rossins,
i ets homos valents, ximples.
En esser a Santa Maria,
Catalina, pots quedar.
Si em volia En Macià,
jo també hi quedaria.
¿Vols que te diga un secret,
petit petit, a s’oreia?
Quan no et coneixia, reia;
i plor d’ençà que et conec.