Es meu estimat, com ve,
són més de les nou tocades;
les deu són assegurades
com entra dins es carrer.
Juan, tu debades vetles,
que tanmateix no et voldré;
com vendrà el cap darrer,
tu hauràs sembrat l’ametler
i no coiràs ses metles.
Amigo, de dues, una.
Mon intent tenc de lograr.
¿Que no et varen arribar,
un poc abans de sopar,
mil memòries per sa lluna?