¿Quantes pedres hi ha en aquest carrer?
Jo les sé comptar molt bé:
N’hi ha una, n’hi ha dues,
n’hi ha tres, n’hi ha quatre,
n’hi ha cinc, n’hi ha sis,
n’hi ha set, n’hi ha vuit, n’hi ha nou.
Per entrar en es carrer Nou
un senyor i una senyora
que pintaven Sant Joan.
Que se giri sa més gran.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De jocs
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
161
Volum
III
Interpretació
Es donen les mans i canten mentres revolten. En acabar la cançó; la més gran de les nines es gira de cara a defora i segueix donant les mans a les que té a cada costat i revoltant amb elles. Canten la cançó tantes vegades com nines hi ha; i per tant; fins que totes les nines estan girades de cara a defora de la rotlada.
Altres cançons relacionades
L’amo meu se’n va a caçar;
sa caça que agafarà,
ell tan sols no la durà;
just sa que no agafarà.
Un que té puces i s’espluga.
Es dissabte de Sant Pere
acabàrem de segar,
i un adiós vaig donar
a una manacorera.
Es mocador que em va dar
ja n’era ben rentador:
hi vaig sembrar un ciuró
i luego ja va grellar.
Quan pus ciuró no tingué,
vaig tirar sa soca en terra:
hi judicaren fusters
dos mil bastiments de guerra
i llavò una galera
i set llaüts de pescar
i cent barques per dins mar,
totes descobreixen terra.
Tradicionari de Mallorca
