¿Quantes pedres hi ha en aquest carrer?
Jo les sé comptar molt bé:
N’hi ha una, n’hi ha dues,
n’hi ha tres, n’hi ha quatre,
n’hi ha cinc, n’hi ha sis,
n’hi ha set, n’hi ha vuit, n’hi ha nou.
Per entrar en es carrer Nou
un senyor i una senyora
que pintaven Sant Joan.
Que se giri sa més gran.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De jocs
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
161
Volum
III
Interpretació
Es donen les mans i canten mentres revolten. En acabar la cançó; la més gran de les nines es gira de cara a defora i segueix donant les mans a les que té a cada costat i revoltant amb elles. Canten la cançó tantes vegades com nines hi ha; i per tant; fins que totes les nines estan girades de cara a defora de la rotlada.
Altres cançons relacionades
Et serviria sens paga,
lleial, sense cansar-mè;
una fadrina ha d’esser
humil …com una argelaga.
An es cou, per dur-lo bé,
el duc en sa mà, si és buit.
Si fos estat ple de fruit,
no fos estat falaguer.
Arroz con leche. Me quiero casar
con una señorita de este lugar,
que sepa coser que sepa bordar,
que sepa las tablas de multiplicar.
Yo soy la viudita del Conde Laurel;
quisiera casarme y no sé con quién.
-Con tantos que somos, ¿no sabes con quién?
Escoge a tu gusto de nosostros diez.
-El capitán del barco me escribe un papel
a ver si quería casarme con él.
Y yo le contesto con otro papel
que no me quería casarme con él.
-¿Con tantos que somos, no sabes con quién?
Escoge a tu gusto de nosotros diez.
-Este sí, este no;
con este me caso yo!
Me arrodillo a los pies del amante,
firme y ocnstante.
Dame una mano, dame la otra,
dame un besito de esta tu boca.
Tradicionari de Mallorca
