-Paia d’ordi.
-Paia de froment.
-¿On va aquesta pobra gent?
-Per aquí davall corrents.
-¿Amb quin so?
- Amb el de trompeta.
-Tururut, tururut!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Artà
Assonant
149
III
Dues nines es donen les mans; amb els braços allargats; mirant-se de cara. Els altres es posen formant teringa un darrera l’altre. El qui va davant la teringa comença la cançó; i les dues que es donen les mans; responen. La teringa; després; passa; un darrere l’altre; per davall els braços de les dues nines; que els alcen un poc; fent el so que els han proposat. Llavors; tornen dir la lletra; i al final els fan fer el so de “guitarreta”: rer a rec… El de fabiol: tiruriru…El del tambor: tararam pam! etc.
Hi havia una rateta
qui agranava sa carrereta.
Va trobar un dobleret:
-¿Què en faré d’aquest dobler?
Compraré caramel•lets…
No! que hauré de tirar es paperets!
Compraré vellanetes…
No, que hauré de tirar ses clovelletes!
Compraré una coleta
i, d’es tronxos, faré una caseta.
Va passar una guarda d’arriets:
-Rateta, ¿que estàs pintadeta?
¿que em vols per marit?
-Si cantes polit.
-Ah aaahà! aaah!
-Passau, passau
que sa caseta em retgirau
i a mi també!
Va passar una guarda de bouets:
-Rateta, ¿que estàs pintadeta?
¿que em vols per marit?
-Si cantes polit.
-Muuuf, muuuf, muuuf!
-Passa, passau!
que sa caseta em retgirau
i a mi també!
Va passar una guarda de moixets.
Un qui duia un estel d’or en es front, va dir:
-Rateta (fan la veu dolça) ¿que estàs pintadeta?
¿que em vols per marit?
-Si cantes polit.
-Miau, miau, miau!
-Entrau, entrau!
que sa caseta m’alegrau
i a mi també.
Antany, aquestes saons,
mu mare em va desmamar,
Som tan fort amb so glosar
com un vaixell a dins mar
que està per a pelear
amb mil i cinc-cents canons.
Gabrielet d’es meu cor,
xerafí, cara de rosa:
demana’m qualsevol cosa,
que et daria lo meu cor.