Oreia, pareia;
ui, per ui;
nas, per nas;
boqueta, jas!
De jocs
Santanyí
Assonant
Aquesta cançoneta és per fer menjar a l’infant que té poca gana. Amb la cullereta van senyalant les dues orelles; llavors el nas; els ulls; i en dir “boqueta jas”; posen de pressa la cullerada dins la boca de l’infantó.
Al•lota, du es llum;
no sé què he trobat:
ses cames d’un ase
frites dins un plat.
Durà dol de s’estimat
a davant tota la gent.
Això ho demana es convent:
dur vestit negre posat.
Mirau ane què ha arribat
es mal d’enamorament!
Sa sogra tendràs orada,
sempre tendràs que patir.
Sa meva, ¿saps què em va dir?
Que en un mes no trec fuada.