Oreia, pareia;
ui, per ui;
nas, per nas;
boqueta, jas!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Santanyí
Assonant
148
III
Aquesta cançoneta és per fer menjar a l’infant que té poca gana. Amb la cullereta van senyalant les dues orelles; llavors el nas; els ulls; i en dir “boqueta jas”; posen de pressa la cullerada dins la boca de l’infantó.
Si jo amb llàgrimes poria
la vostra amor alcançar,
faria créixer la mar
amb el plors de cada dia.
S’al•lota que festejava
m’ha deixat, i me sap greu,
perquè diu que es vol fer monja
d’es convent que hi ha a Sineu.
Si ella se vol fer monja,
jo també fraré em faré,
i es dia que ella professi
jo també professaré.
Quan diguen “Amb sa llicència”,
has de dir: “Vostè la té”.
Això se diu parlar bé
i tenir correspondència.