Oreia, pareia;
ui, per ui;
nas, per nas;
boqueta, jas!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Santanyí
Assonant
148
III
Aquesta cançoneta és per fer menjar a l’infant que té poca gana. Amb la cullereta van senyalant les dues orelles; llavors el nas; els ulls; i en dir “boqueta jas”; posen de pressa la cullerada dins la boca de l’infantó.
Mongete voleu que sia
d’es convent de l’Olivar,
i jo més m’estimaria
que em parlàsseu de casar.
Ses tapereres boscanes
fan es brots més escampats.
Noltros mai hem acabat
sa tasca que tenim ganes.
Es meu sogre va enfadat,
que no em vol a dins ca seva;
sa sogra no em vol darrere,
ni sa fia an es costat.