Bartomeu, Bartomeuet,
Jesús, que em costes de pena!
En es port de Cartagena
aniria per veure’t.
No pens jo donar vantatge;
a lo cabal vui anar,
i en parlar-me de casar,
no el vui en no esser missatge.
Homo petit i ruat,
¿què tens de mi, que tant xerres?
¿No saps que a ses teves terres
no s’hi fa llenyam granat?