La lluna la bruna,
vestida de dol,
amb un tamborino
i amb un fabiol.
Ho diuen als infants tot mirant la lluna.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Sant Joan
120
III
Es viudos vui alabar
ara que n’hi ha a balquenba:
tots, esquena per esquena,
tirau-los de cap dins mar!
Garrida, vós sou el sol;
garrida, vós sou la lluna;
garrida, vós ne sou una
qui es meu cor d’altra no en vol.
Em record que a Bendinat
l’amo escarada em va dar:
en set dies vaig segar
set corterades de blat.