La lluna la bruna,
vestida de dol,
amb un tamborino
i amb un fabiol.
Ho diuen als infants tot mirant la lluna.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De jocs
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
120
Volum
III
Altres cançons relacionades
Margalida, si no em vols,
al món renunciaré.
¿Saps a on me n’aniré?
Damunt un puig, i viuré
de banyes de caragols.
Encara no n’és sortit
i ja hi voldria tornar;
si guerrer hi torna trobar,
pren foc i diu “bona nit”.
S’és rompuda sa requinta,
sa prima d’es violí;
lo que em dóna pena, a mi,
és es floquet de sa cinta.
Tradicionari de Mallorca
