Petiteta i gaiardeta,
a los meus uis ho sou més
quan vos veig amb sos paners:
-Cama-rotges, cireretes!
No hi va haver cap de vivent
ni planta que no patís.
Déu mos va donar un avís,
mil vuit-cents coranta-sis,
d’unes neus amb tan mal vent.
Voldria que es sol fos ara
a sa rima de la mar
i jo que pogués rallar
una estona amb so compare.