-Jo m n’he d’anar. Tu arregla les
feines de la casa: agranaràs, cuina-
ràs, pastaràs…No estaré gaire temps
a tornar.
-Sí, mu mare. Anau-vos-ne tranquila.
Saltem i juguem
Que mu mare ja és fuita!
Saltem i juguem
que mu mare ja ve!
-¿Has fet les feines que t’he comanat?
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Artà
Assonant
112
III
-Jo m n’he d’anar. Tu arregla les
feines de la casa: agranaràs; cuina-
ràs; pastaràs…No estaré gaire temps
a tornar.
-Sí; mu mare. Anau-vos-ne tranquila.
(Quan la mare desapareix; tots els al•lots s’agafen les mans; formant rotlo; i enrevolten amb gran alegria cantant:)
Saltem i juguem
Que mu mare ja és fuita!
(Veuen que la mare torna i segueixen cantant; cop-pius:)
Saltem i juguem
que mu mare ja ve!
(La mare demana:)
-¿Has fet les feines que t’he comanat?
(La filla fa que no amb el cap. I la mare l’encalça passant baix dels braços alts de la rodella; per las mateixes parts per on ha passat la seva filla; fins que l’agafa.)
Petit, petit an es pa
i bons cantons de formatge;
girem s’esquena an es marge
i l’amo ja pagarà.
Un temps vèiem al•lotetes
que jugaven p’es carrer,
i ara ja les fan fer
ventadors i senaietes,
i, si guanyen tres pessetes,
es diumenges cauen bé.
Si vós m’anau amb tramoia,
jo us 'niré amb so cor traidor:
vós ne prendrà, bona amor,
com es cavall corredor
que en esser dalt, no té joia.