-Jo m n’he d’anar. Tu arregla les
feines de la casa: agranaràs, cuina-
ràs, pastaràs…No estaré gaire temps
a tornar.
-Sí, mu mare. Anau-vos-ne tranquila.
Saltem i juguem
Que mu mare ja és fuita!
Saltem i juguem
que mu mare ja ve!
-¿Has fet les feines que t’he comanat?
De jocs
Artà
Assonant
-Jo m n’he d’anar. Tu arregla les
feines de la casa: agranaràs; cuina-
ràs; pastaràs…No estaré gaire temps
a tornar.
-Sí; mu mare. Anau-vos-ne tranquila.
(Quan la mare desapareix; tots els al•lots s’agafen les mans; formant rotlo; i enrevolten amb gran alegria cantant:)
Saltem i juguem
Que mu mare ja és fuita!
(Veuen que la mare torna i segueixen cantant; cop-pius:)
Saltem i juguem
que mu mare ja ve!
(La mare demana:)
-¿Has fet les feines que t’he comanat?
(La filla fa que no amb el cap. I la mare l’encalça passant baix dels braços alts de la rodella; per las mateixes parts per on ha passat la seva filla; fins que l’agafa.)
Sa tonada de sa son
l’havien arraconada;
a Llucmajor l’han trobada
i ara la fa tothom.
Son Uiastre, qui és tan gran,
són nou-centes corterades,
de parets de calç voltades
bones per fer-hi enciam.
I l’amo s’hi mor de fam
per falta de pasterades.
Juan, los meus pensaments
nit i dia són en tu:
si me veus rallar amb qualcú,
hi som per un passatemps.