Es moros s’assoleiaven
damunt una roca gran.
I en tant en tant demanaven
quin dia era Sant Juan.
Un pie,
otro pie,
una capada,
otra capada.
Una esquenada,
otra esquenada.
Així fan los zapateros
així, així, així, així,
així me gusta a mí!
Així com se renta sa cara,
així, així, així, així,
Així me gusta a mí! etc. etc.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Artà
Assonant
94
III
Mentre canten els quatre primers versos; es donen les mans revoltant. En dir: “Un pie”; es posen les mans a la cinta i cada nina avança un peu; com si anassin a ballar; després el fan enrera i treuen l’altre peu. Així com diu la lletra van accionant: es peguen esquenada cada dues nines . Finalment; en dir: “així fan los zapateros”; fan com si cosissen amb una alena; llavors; com que pentinar-se; com que rentar-se la cara; etc.
Tants d’anys te desig servir
com al cel estels hi ha
i grans d’arena a la mar
i en el món fulles de pi.
Si t’estorbes a venir,
ma pena redoblarà.
Sa madona de Son Bono
pegà foc an es rostoi
i se va cremar un genoi.
Idò bono! Idò bono!
Tu n’ets causa com pas pena
amb so meu enamorat.
Mal te toc un llamp forcat
de garrotillo voltat
mesclat amb gota serena!