Es moros s’assoleiaven
damunt una roca gran.
I en tant en tant demanaven
quin dia era Sant Juan.
Un pie,
otro pie,
una capada,
otra capada.
Una esquenada,
otra esquenada.
Així fan los zapateros
així, així, així, així,
així me gusta a mí!
Així com se renta sa cara,
així, així, així, així,
Així me gusta a mí! etc. etc.
De jocs
Artà
Assonant
Mentre canten els quatre primers versos; es donen les mans revoltant. En dir: “Un pie”; es posen les mans a la cinta i cada nina avança un peu; com si anassin a ballar; després el fan enrera i treuen l’altre peu. Així com diu la lletra van accionant: es peguen esquenada cada dues nines . Finalment; en dir: “així fan los zapateros”; fan com si cosissen amb una alena; llavors; com que pentinar-se; com que rentar-se la cara; etc.
Vet aquí ses claus de s´hort:
a dins s’hort hi ha un pi;
damunt es pi, una teula;
damunt sa teula, una reura;
damunt es reuró, una mèrlera
que en es coll hi té una perla
i en es bec un falcó.
M’has de dir s’intenció:
anit, ¿ambe qui vols jeure?
Ma persona i no més
tenc, que vos puc oferir;
si no basta, podré dir
que veniu per l’interés.
Jo m’havia de casar;
¿que no ho sentíreu a dir?
I se va perdre per mi,
perque no vaig agradar.