Es moros s’assoleiaven
damunt una roca gran.
I en tant en tant demanaven
quin dia era Sant Juan.
Un pie,
otro pie,
una capada,
otra capada.
Una esquenada,
otra esquenada.
Així fan los zapateros
així, així, així, així,
així me gusta a mí!
Així com se renta sa cara,
així, així, així, així,
Així me gusta a mí! etc. etc.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Artà
Assonant
94
III
Mentre canten els quatre primers versos; es donen les mans revoltant. En dir: “Un pie”; es posen les mans a la cinta i cada nina avança un peu; com si anassin a ballar; després el fan enrera i treuen l’altre peu. Així com diu la lletra van accionant: es peguen esquenada cada dues nines . Finalment; en dir: “així fan los zapateros”; fan com si cosissen amb una alena; llavors; com que pentinar-se; com que rentar-se la cara; etc.
¿Què teniu que no poreu
arribar d’una tirada?
Sa partida, ¿que no agrada,
que darrere romaneu?
Si m’havia de casar
ambe qui no tenc quimera,
me’n prendria com Sant Pere,
que se va fer canalera
a los seus uis, de plorar.
Oliva molta i garrida
que té l’amo de Morell.
N’han fet un sarró de pell
per l’amo de Sa Mesquida.