Altres cançons relacionades
Es vent d’es teu davantal
faria moldre un molí,
Quantes paies fa fugir,
des que hi va qualque fadrí,
de s’era de Déu-lo-sal!
Es cavall roig me va dir,
com li donava ses faves:
-Toni, demà dematí
no duguis ses corretjades.
Los vostros superiors
no sé com tan errats van;
se pensen que em privaran,
garrida, de rallar amb vós,
i jo, per càstig dar-lós,
ja seré casat amb vós
com manco se pensaran.
Tradicionari de Mallorca
