És un anyell negre i coix
que ha nat amb pèl de calonya,
és fii d’una euveia bona.
Quin animal tan hermós!
És temps de perdius i cegues,
bestiar que fa bon brou.
¿Tu que vols jugar amb so bou,
i com t’ha ferit gemegues?
Tot lo dia sent cridar:
-Mu mare, mu mare mia!-
Qui la té no la coneix,
i qui la perd, la sospira.