Saps que estic d’encadarnada,
que casi no puc dir res!
Jo vaig vetlar, anit passada,
fins que tocaren les tres.
Voldria esser es forreiat
de ses portes d’es quarter,
i veuria lo meu bé
quan va vestit de soldat.
Ja és migdia, ja és migdia!
I, si no ho és, ho serà:
jo me’n vaig a menjar pa;
¿tu que no hi véns, Margalida?