Des que se’n són anats
es soldats, no tenc consol.
Qui mal té i mal se dol,
saps que són dos mals plegats!
Sense consol ni conhort
molts de pics sent dir a mon pare:
-Jo havia de caure mort
quan me vaig casar amb ta mare!
D’es mostatxos de sa guapa
en poren fer espaumadors
per espaumar aquells senyors
que duen corbata llarga.