No mudeu, ramellet meu;
jo tampoc no mudaré:
vos vui més quintars de bé
que el Rei d’Espanya no té
persones en mando seu.

Segadores he llogades
i encara n’he de llogar;
ses que amb mi voldran segar,
vui que sapin safalcar
de dretes i d’acotades.
Ja aniran emmidonades
en haver d’anar a ballar.

Dia vint-i-un de juny,
férem Pasco i devuit festes.
Vérem ses al•lotes llestes
jugant a l’ui.
I ses faves treien brui
victorioses.
Ses al•lotes més plantoses
i ets enamorats
anaven ben entonats.
I elles amb elles
recorrien ses capelles,
feien els passos,
miraven es bergantassos
mig de través..
Lo que té més interés,
sebre qui entra.
N’he apuntades més de trenta
a un pleguet,
que es diumenges fan rotlet
en es sermó,
i el pobre predicador
predic debades,
perque elles, entabanades,
no el s’escolten gens.
Emperò ja vendrà temps
que ho ploraran:
es dia que elles veuran
que se passeja,
dies feners i diumenges,
el dimoni amb sos filats
fent zig-zag, zig-zag, zig-zag!