-Cabra, cabra cabridera,
amb sa coa rabassera,
amb ses potes de cavall,
per amunt i per avall!
-Oh nineta de paper,
si vénc aquí, te menjaré!
Oh nineta de pedaç,
si vénc aquí et menjaré es nas!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Artà
Assonant
58
III
Ho diuen amb veu misteriosa i ronca; fent una inclinació del cos a cada vers; a cor tots els nins; manco el qui fa el joc. Aquest contesta amb el mateix to de veu; intentant fer por. Quan diu: “et menjaré el nas!; agafa ràpidament el nas d’un dels nins que escolten; i el retgira. Els altres riuen.
-Al•lotes, ¿a on anau?
-A Son Cardaix a coir.
-Veureu el senyor Jeroni
careta de xerafí.
Un temps sa veinada em deia:
“En Tal te comana molt”.
I ara s’ha girat es solc,
cada qual per ell peleia.
Un dia, fent un oís,
vaig veure el cel
cobert de gel,
cobert d’estrelles.
Vaig veure les meravelles
del meu gran nas.
Altres temps, no me pensava
tenir tal pinyota.
Era com sa muntanyota
de Calicant.
Pos peu enrere i envant
i el me mir bé.
Vaig afinar un sequer
dins cada aranell.
Cent homos sense capell
qui guardaven beies,
se tapaven ses oreies
amb un llençol
per por que qualque beiol
no else picàs.
Vaig escampar un poc es nas
per ses voreres.
Vaig trabucar ses calderes,
d’es tremolor.
Ses bresques de mollericó
molt s’espanyaren;
n’hi hagué bresques que redolaren
cinc-centes passes.
I jo, amb ses meves traces
i trapasseries,
vaig aplegar per quinze dies
d’aquell trossam.