Noltros tenim un moixet
qui se moria de magre
i li vaig tocar es culet
amb espines d’argelaga.

Com més rellotges hi ha,
manco saben quina hora és.
¿No sabeu la causa que és?
Que no les saben trempar.

Sant Juan corrents venia: -Verge, jo us deman perdó.
Vòstron Fill dóna la vida a la creu del pecador.-
I la Verge al punt s’aixeca, al punt ha voltat cantó.
Va plorosa i afligida travessada de dolor:
-¿No hauríeu vist el meu Fill, un homo molt ben tractat,
un homo blanc i vermei, elegit entre millars?
Respon una bona dona: -Oh, Senyora, un n’és passat.
No crec que sia Fill vostro, massa va desfigurat.
De pietat que m’ha feta, amb lo meu vel l’he eixugat.
Si el voleu veure en imatge, és quedat aquí estampat.-
La Verge mira afligida an aquell diví estendard,
i va dir: -Oh, bona dona, és mon Fill dolç i amat!-
-Caminem i farem via, veurem de trobar-lo viu.-
Mos n’anam a la posada del fuster qui fa la creu.
-¿No em diríeu, bon fuster, si teniu llesta la creu?
-Ja n’és camí del Calvari; si feis via el trobareu.
-Dones de Jerusalem, plorar per mi, no ploreu.
Plorau los vostros pecats qui me fan morir a la creu.