-¿A on estàs?
-Damunt la teuladeta.
-¿Què menges?
-Pa i guinaveteta.
-¿Què beus?
-Aigo de mar.
-Alça’t, alça’t,
que jo hi vui estar!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De jocs
Poble
Sant Joan
Rima
Assonant
Núm de glosa
47
Volum
III
Interpretació
Una nina s’ajeu damunt l’esquena d’una altra que està ajupida. Totes van preguntant i ella respon tota sola.
Altres cançons relacionades
Quina vida regalada
que té en Juan escolà!
De damunt es campanar
veu segar s’enamorada.
Aquest camp d’herbetes ha mester ermassar,
garrideta hermosa, alça! Ha mester ermassar.
Davall cada herbeta, una font hi ha,
garrideta hermosa, alça! Una fonnt hi ha.
El qui voldrà beure, s’ha d’ajoneiar;
un genoi en terra i capell en mà.
Un genoi en terra que hi pugui abastar.
Una ciutadania amb un ciutadà,
per davall sa porta, se daven sa mà.
Mentres la se daven, son pare hi va anar:
-Hala, mala xica, això no se fa!
-Callau, mon paret, si voleu callar,
que d’aquí a vuit dies, mos hem de casar!
Sa meva amor a l’aire va;
jo li cerc taiar ses ales,
perque ell té més estimades
que peixos no hi ha dins mar!
Tradicionari de Mallorca
