Aquest camp d’herbetes ha mester ermassar,
garrideta hermosa, alça! Ha mester ermassar.
Davall cada herbeta, una font hi ha,
garrideta hermosa, alça! Una fonnt hi ha.
El qui voldrà beure, s’ha d’ajoneiar;
un genoi en terra i capell en mà.
Un genoi en terra que hi pugui abastar.
Una ciutadania amb un ciutadà,
per davall sa porta, se daven sa mà.
Mentres la se daven, son pare hi va anar:
-Hala, mala xica, això no se fa!
-Callau, mon paret, si voleu callar,
que d’aquí a vuit dies, mos hem de casar!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vària d'aventures amoroses
Sant Joan
Assonant
110
IV
Si dius que som moreneta,
es sol m’ha fet tot això;
també me’n posaré jo .
de polvos, amb borleta.
Ses matines de Nadal
se comencen a acostar;
el sen Teco comprarà,
de xigarros, mig real,
perque guanya bon jornal
i li comporta es fumar.
Mu mare em té comanat
que no fii de cap fadrí.
El qui m’ha d’enganar a mí,
s’ha d’aixecar dematí
o no s’ha haver colgat.