Aquest camp d’herbetes ha mester ermassar,
garrideta hermosa, alça! Ha mester ermassar.
Davall cada herbeta, una font hi ha,
garrideta hermosa, alça! Una fonnt hi ha.
El qui voldrà beure, s’ha d’ajoneiar;
un genoi en terra i capell en mà.
Un genoi en terra que hi pugui abastar.
Una ciutadania amb un ciutadà,
per davall sa porta, se daven sa mà.
Mentres la se daven, son pare hi va anar:
-Hala, mala xica, això no se fa!
-Callau, mon paret, si voleu callar,
que d’aquí a vuit dies, mos hem de casar!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vària d'aventures amoroses
Poble
Sant Joan
Rima
Assonant
Núm de glosa
110
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Monstre som entre la gent;
foc respir, i no m’abràs,
i de mi fan tant de cas
que m’envien mil presents.
Jo menj sense tenir dents
i vomit de nit i dia,
i ningú té estuguedat
de menjar es meu vomitat,
per molt estugós que sia.
Un forn.
Cunyadeta, es meu germà
ha mudat d’enamorada,
perque vós, anit passada,
bona li vàreu pegar!
Amb cadena de cent baules
estàvem lligats jo i vós;
i ara, per desfer-mós,
han bastat quatre paraules.
Tradicionari de Mallorca
