Això és son pare,
això és sa mare,
aquest demana pa,
aquest diu que no n’hi ha,
i això és sa porcelleta
que demà hem de matar
i fara nyic, nyic, nyic, nyic!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De jocs
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
37
Volum
III
Interpretació
Es canta fent cansueta; mentres van agafant els dits d’un infant; començant pel dit polze. En esser al petit; l’estrenyen i el venten mentres diuen: “que fa nyic; nyic; nyic; nyic; nyic!”
Altres cançons relacionades
Ses dones de la Ribera
cantan es tut-tururut,
quan tenen es cap romput
se posen sa cervellera.
No pens jo donar vantatge;
a lo cabal vui anar,
i en parlar-me de casar,
no el vui en no esser missatge.
Terres estranyes i fines,
i terres de tants de béns.
Dia de grans casaments
posen flocs a ses moixines.
Tradicionari de Mallorca
