El diumenge dematí
amb rams i paumes l’entraren
per a tant prest mudar-lí,
que es capvespre l’encalçaren.
Primerament, lo dilluns
has d’anar mortificat;
has d’avorrir el pecat,
que tots hem d’esser difunts.
El dimarts, vés-lo a cercar,
pecador, si l’has ofès;
a casa de Pilat és,
que el tenen lligat i pres
i el volen sentenciar.
El dimecres, amb malíci`,
aquella maldita gent
anaven amb mal intent
i tots cridaven, diguent:
“Crucifici! crucifici!”
El dijous has de pensar
que n’ets a mitjan setmana
i Cristo de bona gana
la seva sang derramarà.
El divendres a migdia
enclavaren el Senyor:
que de pena i de dolor
que degué sentir Maria
vegent que son Fill moria
en la creu, pel pecador!
El dissabte n’has d’estar
en una llarga agonia;
quin cor no no rebentaria
només de veure Maria
lo seu Fill mort contemplar!
El diumenge dematí
veureu vostro Fill, Maria,
triumfant amb alegria
per mai més tornar morir.
He acabat i no en sé pus,
de sa setmana glosada.
Si n’he feta alguna errada
que no l’haja confessada,
perdonau-la’m, Bon Jesús!

Mu mareta, quins records
me vénen a la memòria!
I vós que sou a la glòria,
¿per què no me dau conhort?

Tu qui molt de fil embuies,
llavò ho cerques esbrinar:
¿quin abre en el món hi ha
que a’s capdamunt sa flor fa
i en terra té ses fuies?
L’albó.