En veure’t, tota tremol;
no sé què em pot pervenir.
Habitau dins Son Marí,
i jo, abans d’arribar-hí,
dins Sa Canova espigol.
Jo no creia ni pensava,
estimat, alcançar-vós.
Ramell de flors preciós!
Jo em tiraria, per vós,
dins un pou… a ras de paia.
Dona hi ha en es meu carrer
qui s’empatxa si duc punt:
tot quant duc me lluu damunt,
no som, com ella, eixanguer.