M’encoman a Sant Lluís,
un sant que em pot assistir.
Qui em mira amb ull ui a mi,
mal sa vista li sortís!
La cantinera plora
perque no té diners;
jo li donaré un cèntim
i no plorarà més.
A la mon-tirirí, tiririrí!
Vós teniu ses mans tan blanques
com lo puríssim paper,
oh diamant vertader!
oh coral de dos mil branques!