Noltros tenim una nina i no mos deixa fer res; la tenim a dins es bres perquè encara no camina.
De bressol
Sant Joan
Encara vós no éreu nada i jo vos volia bé; considerau, estimada, d’aquí en envant què he de fer!
Estic damunt sa figuera, no sé quan davallaré; per ventura hi romandré per llavor d’espareguera.
Ai, morena, fé’t enllà, ses altres te seguiran; farem es rotlo més gran i sa paia se batrà.
