En aquest llit me pos
per a dormir;
Jesús a la creu
per a morir.
Si em colgava i no em llevava,
que la mort m’esdevengués
i no pogués dir “ Jesús”
ni de boca ni de cor,
ara ho vui dir per llavò:
“Dolcíssim nom de Jesús,
dolcíssim nom de Maria,
siau en ma companyia”. Amèn.
Jo tenia un foc colgat
que sempre s’aigo bullia,
i s’amor sempre creixia,
i mai l’havia mudat.
Sense aigo l’has apagat.
M’anaves amb traidoria:
vares dir que com poria
prendre, no hagués amollat.
Quan a Sant Juan diran:
“Vet allà ses muntanyeres,
vénen com aufabegueres
regades de tot sol any”.