¿Saps què em va dir En Colau Xina?
Que no volia segar,
que mai n’havia vist dar
a malalts per medecina.
Que n’ets d’hermosa i alegre!
I de nom te diuen Bel:
més viva que una centella
i més dolça que la mel.
Aquella mà tan inflada
de s’estimat, ¿què deu fer?
Amor, si m’estava bé,
hi faria una passada.