Vaja quina macarró! que ho és de desmanyotada! Ella se’n va a sa veinada: - ¿Me vols aficar un botó?
Satíriques
Artà
Ses olives que coïu, quan toquen ses vostres mans, garrida, les convertiu en perles i diamants.
Si no venia, jo hi 'nava, no poria més estar: tan fort era el meu penar com lluny de vós habitava.
L’amo, ¿de què vos queixau? De raó no en teniu gota: Si vos fan mal a sa rota, taiau llenya i tapau.
