Del cel no veig ses estrelles
vespre que està ennigulat,
però veig aquí davant
aqueixes guapes donzelles.
De lluny lo veuen lluir
an el dimoni malvat
amb una ànima a’s costat
que ell la vol posseir.
-Diguès, dimoni, diguès,
tu qui saps la vida seva;
l’ànima, per a ser teva,
¿quin gros pecat ha comès?
-Com a l’altre món estava,
no feia sinó pecar
i contra de Vós jurar;
passa dreta no donava.
-Miquel, porta la balança
i pesarem lo procés;
si es de l’àngel pesen més,
tendrem bona confiança.
-¿Que ho veis, Mare i Senyora,
com pesen més los pecats?
No us faceu defensadora
de pecadors tan ingrats!
-¿No basten les meves manyes
per una ànima salvar?
Nou mesos vos vaig portar,
Fillet meu, dins mes entranyes!
-Vés, ànima venturosa,
a mu Mare a dar favors,
que si per ella no fos,
no series tan ditxosa.
-Per una salve gallarda
que em resaves cada dia,
tenies per companyia
Déu i l’àngel de la guarda.
Sa guiterra n’és d’or fi
i ses cordes de coral
i es galan que la toca
és mariner natural.