Quan me veus, tanques sa porta
per donar-me més tristor.
Deixa obert es finestró,
que mon cor se n’aconhorta.
Ell m’hauran d’enllepolir
que jo torn a tal roteta;
primer em llogaré per teta
o criada de botxí.
Jo no tenia consol,
i alegria me donares;
en es ramell que enviares
seda negra m’hi posares
i amb això demostrares
que, en no veure'm, dus dol.