Un abre que és curt de soca, té un punt dificultós. Un fadrí que no és puntós, d’alegria ne té poca.
Satíriques
Algaida
Quines paraules tan fines té aquesta jove, en parlar! Ell me faria tirar es llibre de ses matines!
Cada vegada que cantes, tot Algaida resplendeix; sa teva veu se coneix en mig de dos mil i tantes.
Garrideta, jo hi ’niré a dur aigo sense gerra, però, si plou, banyarè ses cordes de sa guiterra.
