Que estaràs de regalada
’n es lloc de Biniarroi
amb una esquella p’es coll
i a l’enquantre travada!
Sa mare, vós governau
aquest preciós jardí;
es meus comptes són així:
que, en tornar venir a Llubí,
d’ell m’entregareu sa clau.
El senyor batle amb s’uiera
no ho va porer distingir
i ho va ensumar i va dir:
-Això és merda vertadera!