Ses dones de Biniali,
en tocar-les un cabei,
ja mouen més devessei
que ses trompes de Caimari.
Si te’n vas, que n’és de plànyer!
Ma vida s’acabarà.
Malhaja qui va posar
s’usança d’anar a Muntanya!
Catalina, el meu cor està
que pena de nit i de dia,
i jo a la fi no voldria
que lo haguesses d’enganar,
i altri hagués de disfrutar
de sa teva galania.
Que t’olvidasses, voldria
de quants de fadrins hi ha,
fins que Déu mos dispondrà
davant un sagrat altar
i servidor teu seria.