Tu ja ho ets, homo estufat i tot tirat de bufanda, però fas tanta de planta com una milana blanca damunt un ase escorxat.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Deià
325
II
A quinze anys ella comença la jove a sentir remor; de blanquet i vermeió no li basta quant avença.
Du cadira plegadissa i una manta de veré, i sa mare sols no té un vestit per anar a missa.
Adiós, Martí de s’Hort, que demà és dia de fira; hi ha molta gent qui mira es viatge si el dus tort.