Fins a migdia el sol puja;
llavò torna davallar.
Més de dues hores ha
que jo no gos badaiar,
perquè l’ànima no em fuja!
Com veig que me n’he d’anar,
d’es teu portal, molinera,
ses cames tornen arrere,
més envant no puc passar.
Com la mar fa aquelles ones,
¿ane quin sant acudiu?
Garrideta, un llit teniu
que és bo per jeure-hi persones.