Te’n pories excusar
que aquesta cançó fes planta.
Tu galania en dus tanta
com una òliba que canta
i, si per cas, ningú enquantra,
un gran susto li deu dar.
Te’n pren com un aubardà
que, de destrossat que està,
damunt s’ase no s’aguanta.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
312
Volum
II
Altres cançons relacionades
Tu te devies pensar
que sense tu no viuria,
i al cap de vint-i-un dia
sa poca amor que et tenia
dins es foc la vaig tirar.
Un pago, perque és hermós,
fa una volta i s’estufa,
se mira es peus i s’arrufa;
igual vos ne pren a vós.
-Un abre borrer mereix
de sa terra arrancar-ló,
perque xupa sa llecor
an aquell que produeix.
-Bernat, aquesta ja em basta:
casi m’has tocat es lleu.
Lo que m’has dit no em sap greu,
perque a la vinya de Déu
hi ha ceps de tota casta..
Tradicionari de Mallorca
