Te’n pories excusar
que aquesta cançó fes planta.
Tu galania en dus tanta
com una òliba que canta
i, si per cas, ningú enquantra,
un gran susto li deu dar.
Te’n pren com un aubardà
que, de destrossat que està,
damunt s’ase no s’aguanta.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Llucmajor
312
II
Sa Quissona torna xotxa
i es Quissó n’està content,
perque l’han fet president
d’es casino de la Forca.
¿Saps què voldria ta mare?
Que t’esclatassis cavant
i que no menjassis tant,
que sa farina va cara.
’Moreta, ¿que t’ho han dit,
que em solec embriagar?
Un gat ’vui, s’altre demà,
i un que n’agafaré anit.