Te’n pories excusar
que aquesta cançó fes planta.
Tu galania en dus tanta
com una òliba que canta
i, si per cas, ningú enquantra,
un gran susto li deu dar.
Te’n pren com un aubardà
que, de destrossat que està,
damunt s’ase no s’aguanta.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
312
Volum
II
Altres cançons relacionades
Sa teva cara garrida
me pareix un diamant;
me som enamorat tant,
una cosa fora mida.
Si no em vols, rosa florida,
moriré penant, penant.
Sa madona de Son Oms
diuen que és tan estirada,
i a dins sa fava parada
hi trobaren uns calçons,
set senaies de moixons
i una cussa virada.
Si no grana sa cibolla,
tampoc no grana s’aubó.
Si no en trob a Llucmajor,
faré es joc d’En Diguessó
que la va anar a dur de Sóller.
Tradicionari de Mallorca
