Un llaurador qui llaurava
a sa vorera d’un hort
va coir un ràvec tort
per dur a s’enamorada.
I s’hortolà qui cridava:
-Malbé faces, llaurador;
es ràvec de sa llavor
l’has duit a s’enamorada.

Som En Puput de Sineu,
que tant desitjau sentir.
Som vengut a cantar aquí,
Maria, per compte teu.

Es coloms van a pareis
i sa meva tota sola.
Colometa, vola, vola,
vés a cercar es teus remeis.