Si a mi me fos estat bé,
a veure’t seria anada;
com una desbaratada
ploraria p’es carrer.
Com es ramell m’enviares,
estava sense consol.
Seda negra m’hi posares,
i amb això demostrares
que en no veure’m duies dol.
Encara tenim ventura
que no hi hagi serraller
i, en tancar ses portes bé,
es saig passa i no s’atura.