Se pensava s’al•lotona
que jo hi anava per ella;
jo hi anava per sa mare,
i ara la trob massa veia.

Jo, pecadora indigna,
de comparèixer
davant la vostra presència,
humildement
postrada davant el trono
de vostra gràcia,
vos ador, oh Déu meu,
Reina santíssima,
Pare, Fill i Esperit Sant,
tot un sol Déu.
Dau-me la vostra assistència
i el vostro amparo.
Vostra Majestat suprema
crec firmement.
Dos mil vegades la vida
en testimoni
de les veritats eternes
que heu revelat,
per la Sagrada Escriptura
ben confirmades.
En Vós pos ma esperança
tot quant desig.

Si és gallarda, ¿qui la guarda?
Si és rica, ¿qui la sofreix?
Si és pobra, ¿qui la vesteix?
Si és lletja, ¿qui s’hi arramba?