Vostra mare es deu pensar
que, si amb mi us heu casada,
que no tendré, estimada,
remei, per donar-vos pa.
Jo m’oblig d’anar a captar
sols per no veure-us estar
en el món desconsolada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Sogres
Poble
Sineu
Núm de glosa
2512
Volum
III
Altres cançons relacionades
-Jo em creia, ramell volgut,
que em 'víeu renunciada!
-No tremols, pera ensucrada;
sabràs per altra vegada
que paraula que he donada
es temps que visc no la mud.
Jo li vaig dir:-Adiós!
Tateix no farem barrina!
¿Que sou casada, o fadrina?
-Fadrina, per servir-vós.
Tant m’és prendre com deixar
com donar-te tres per quatre.
¿Si vols un duro de plata
i no em tornaràs mirar?
Tradicionari de Mallorca
