Altres cançons relacionades
Un fadrí enamorat,
com és damunt es portal,
respon i diu: -Jo em sap mal
tan prest haver-me aixecat.
Si tu vols, clavell daurat,
festejaremp’es corral.-
La jove respon lleial:
-Si ets d’es meu natural,
hi pots venir descansat,
però jo tem, estimat,
que no em vulgues fer es dogal.
-De mi no esperis un tal;
¿que encara no m’has mirat?
Jo ja veig que dus bondat,
però et tenc de dir, estimat,
que un tai va desbaratat
en no haver-hi es majoral.
Noningú! fii de ta mare!
Has de sebre jo qui som!
Deixa fer, batua el món,
que la m’has de pagar cara!
Des d’aquí fins an el Carme
‘niria de genoions
per porer guanyar dos dons:
el cel, i lo teu cos, Jaume.
Tradicionari de Mallorca
